Gerard Villalonga, obispo de Menorca, ha oficiado esta tarde en Ciutadella la tradicional "Missa Crismal", uno de los actos que da inicio a la Semana Santa en la Isla y que ha llenado la Catedral de Menorca. Aquí puedes leer el texto íntegro de la homilía y el vídeo del acto.
"Jesús, mort i ressuscitat, és la porta de l’esperança"
"Vaig començar a preparar aquesta homilia el Dilluns Sant. Demanava a Déu llum perquè les meves paraules d’ara fossin un estímul per revifar l’esperança del poble de Déu que peregrina a Menorca i, molt especialment, dels preveres que renoven amb el seu Bisbe les seves promeses sacerdotals.
I pregant em vaig trobar amb dos textos que són el punt de partida del que avui vull comunicar-vos: Una cita bíblica de referència: “Mantinguem indefectible l’esperança que professam: Déu compleix fidelment les seves promeses” (He 10, 23). Per tant, en aquest any de l’esperança, se’ns marca un camí per mantenir-la i augmentar-la, mitjançant “la nostra entrega personal i viva a Déu”, com s’explica a un comentari d’aquest verset, fent una paral·lelisme entre l’entrada de Crist al Santuari i el nostre accés, exhortant-nos a “acostar-nos-hi amb confiança” (He 10, 22).
Després a la pregària col·lecta de la missa vaig llegir: “Que els qui defallim per la nostra feblesa, trobem la força en la Passió del vostre Fill Unigènit.” La traducció castellana interpreta aquest “defallir per la nostra feblesa i” trobar la força”, a través de l’expressió “levanta nuestra débil esperanza”.
Amb això vull dir que l’esperança com a virtut teologal està subjecte a un dinamisme i pot minvar igual que pot créixer. El punt de partida de cadascú, per tant, aquí i ara pot ser diferent, però avui tots hem de posar la nostra mirada fixe en Jesucrist (Cf. He 12, 2), per avançar en el camí d’aquesta esperança que no defrauda (Cf Rom 5,5).
Sant Agustí, a la lectura patrística del Dilluns Sant (Sermó Güelferbitano 3), ho explica molt bé: “Gran és el futur que ens promet el Senyor, però molt més gran és el que commemoram como cosa ja feta a favor nostre”. Esteim al cor del misteri de Jesucrist, quan celebram el 1700 aniversari del Concili de Nicea: “Crist va establir amb nosaltres, per mitjà d’aquesta participació mútua, un admirable intercanvi: de nosaltres va extreure la possibilitat de morir, d’ell extraurem la font de la vida” (Ibídem St. Agustí).
En aquesta perspectiva de correspondència a l’amor infinit de Jesucrist que lliura la seva vida al Pare, complint la seva voluntat, i donant prova així que ens estimà fins l’extrem, hem escoltat, com si fos la primera vegada, les paraules amb les quals Jesús inicia la missió de Galilea. Ho fa en el marc de la sinagoga; allà és on Jesús proclama que s’ha complert el text d’Isaïes, en el qual descriu de quina manera concreta portarà a terme el Messies la seva missió.
Seguint uns versets més a continuació d’aquest text evangèlic, completant la perícopa que avui se’ns proposa, és com el programa del que serà el misteri de Jesús i prefigura tot el que passarà. S’anuncia la salvació per a tots els homes, els incrèduls demanen signes, el poble jueu rebutja la seva predicació i intenta matar-lo (anunci de la seva mort), però la voluntat sobirana de Jesús venç els seus enemics (record de la resurrecció) i l’evangelització segueix el seu camí.
Aquest evangeli és un anunci programàtic del futur camí de l’Església i de les condicions de la seva fidelitat al crucificat-ressuscitat.
Les paraules “tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posat en ell” (Lc 4, 20) demostren que havien estat molt atents, però el seus cors no estaven disposats a canviar a causa de la paraula de Jesús. Desgraciadament, van perdre la oportunitat de les seves vides.
El Senyor espera avui de nosaltres, del poble de Déu a Menorca i dels seus preveres, un ressò de les seves paraules que ens impacti fortament i transformi les nostres vides: “Avui es compleix aquesta escriptura que acabau d’escoltar” (Lc. 4, 21).
Els preveres es disposen a renovar, juntament amb mi, les promeses sacerdotals i tot el poble de Déu renovarà amb goig els compromisos baptismals durant la gran celebració de la Pasqua, però l’any jubilar posa un accent especial, en paraules del Papa Francesc: “Es convoca a tenir actes de clemència i d’alliberament que permetin tornar a començar: «Proclameu sant l’any cinquanta i declareu lliures tots els habitants del país» (Lv 25, 10). El profeta Isaïes reprèn el que hi ha establert per la Llei mosaica: el Senyor «m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Is 61, 1-2). Aquestes són les paraules que Jesús va fer seves a l’inici del seu ministeri, declarant que ell mateix era el compliment de l’“any de gràcia del Senyor” (cf. Lc 4, 18-19) (Butlla, n. 10).
I nosaltres, preveres i poble de Déu, hem d’encarnar aquesta missió com a profetes de la nova aliança, revifant l’esperança com hem considerat a la primera part d’aquesta homilia, i convertint-nos en signes tangibles d’esperança per a tota la humanitat.
A la Butlla Apostòlica “Spes non confundit”, en la qual es convoca el Jubileu 2025, hi ha un capítol que porta el títol de “signes d’esperança”. Recordant els signes dels temps dels que parlava el Concili Vaticà II, el Papa ens recorda que “és necessari posar atenció a tot allò bo que hi ha en el món per a no caure en la temptació de considerar-nos superats pel mal i la violència”.
L’acció pastoral dels ministres de l’Església, l’apostolat associat o personal dels laics troba un espai molt ample per expressar aquest anhel del cor humà de fer present l’acció salvífica de Déu perquè el signes dels temps quedin transformats en signes d’esperança.
Aquí, seguint al Papa Francesc, podem enumerar una sèrie de compromisos ens els quals tots ens podem involucrar: la pau en el món, condicions dignes per als reclusos, respecte als drets humans, abolició de la pena de mort en tot el món, pràctica de les obres de misericòrdia, acompanyament de la joventut, acollida als immigrants, estima i cura dels ancians, tot el món de la pobresa, de l’exclusió i marginació, etc.
La presència dels pastors i dels fidels de Menorca, compromesos pastoralment en l’evangelització són un signe de credibilitat i fan present a Crist enmig del món actual. Per aquesta raó, jo us deman que no deixeu lloc dins de vosaltres ni a l’immobilisme ni a l’individualisme, sinó que tots junts, seguint Crist, caminem amb esperança renovada i la difonguem al nostre món.
No oblidem mai que el Senyor mort i ressuscitat és la porta de l’esperança!"
Ver video en YouTube
(Vídeo) Así ha sido la "Missa Crismal" oficiada en la Catedral de Menorca
