Fa tot just quatre dies, un maleït càncer de pàncrees s´enduia el bon jan d´en Pau Riba. Un cantautor diferent als altres. Dic això perquè el contingut de les seves composicions tocava la fibra de petits i grans. Quina sensibilitat ! Goso dir que, seguint les petjades d´en Bob Dylan, prefixà el concepte de contracultura en força cançons. Ell sol aconseguí sacsejar la consciència de força jovent del nostre país.
Aprofitant l´avinentesa de la invasió russa a Ucraïna, s´escauen especialment uns textos del seu “colom de la pau”: “el colom de la pau s’ ha cagat / tot volant cap a un altre planeta. /S´ha espolsat el plomall d´un sotrac. / Ha volgut conservar les mans netes / Abandona i s´emporta la pau / El problema és de supervivència / No vol ser fet
a l´ast nuclear / ni cruspit pels que escupen misèria”.
La patologia d´aquest tipus de càncer és letal en un 96% dels casos. Encara recordo, fa gairebé 13 anys l´adéu d´un antic i benvolgut company de feina, pel mateix motiu. Fou llavors que vaig llegir un llibre del qual en suggereixo la lectura: “l´última lliçó”. Era d´en Randy Pausch, mort el 25 de juliol de 2008 i la primera edició s´havia publicat quatre mesos abans. Em va sotraguejar fortament i en voldria destacar una sentència colpidora: “no podem canviar les cartes que se´ns reparteixen. Sí, però, que podem decidit com juguem la partida”… Que cada lector n´extregui les pròpies conclusions. Sobretot de cara a reorientar el sentit de la pròpia vida, dessota esquemes que tinguin un sentit. No s´hi val a malmetre les hores de manera buida i inconsistent, sense cap tipus de perspectiva o repte.
Morir quan teòricament no toca --en Pau ho ha viscut amb 73 anys- - m´obliga a treure-li la pols als ensenyaments de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler Ross. Definia la mort com una albada. En malalties terminals, citava 5 estratègies: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. No tothom ha de passar forçosament per totes elles. Malgrat tot, sempre comparteixen l´esperança de creure que encara s´és a temps que la ciència trobi un antídot guaridor. A més, cadascú és lliure de triar la forma d´afrontar la fi: des de l´ajut d´alguna creença religiosa o potser de l´agnosticisme. Qualsevol cosa, però, menys abandonar-se i tirar la tovallola. Arribat el cas, cal cremar se les celles. Si més no i per poc que es pugui, intentar posar-hi tot l´esforç.
L'última lliçó d'en Pau Riba
