Aquest mes d’agost ha fet quatre anys que els talibans van tornar a prendre el poder a l’Afganistan i la realitat és que el país, continua amb una situació extremadament crítica. És una de les pitjors crisis humanitàries del món, amb un col·lapse de les condicions de vida i una violació sistemàtica dels drets humans, especialment dels drets de les dones, que han estat les principals víctimes del règim talibà.
El Fons Menorquí de Cooperació, tot i les dificultats, continua proporcionant ajuda humanitària per mitigar el sofriment de la població. Des de fa tres anys, el Fons finança i col·labora amb “Ponts per la Pau”, una ong creada per la defensora de Drets Humans afganesa Nadia Ghulam. Aquesta associació es dedica a construir l’entesa entre comunitats dividides, promoure el diàleg i donar suport a la rehabilitació i integració de les víctimes de la guerra, principalment filletes i dones d’Afganistan.
Arran d’aquest trist aniversari, Ghulam reflexiona sobre la realitat actual del país i de les dones afganes, tot lamentant que “A Occident, la situació de les dones afganeses sembla invisible, mentre que a Orient, alguns països legitimen els talibans sense escrúpols. I jo només puc pensar: com pot el món acceptar aquest apartheid de les dones amb tanta indiferència?”.
En aquest mateix sentit, afegeix que “podem dir, sense gaire por d’exagerar, que el 2025 hem vist com els drets humans s’han buidat de significat. El món ha relativitzat aquests valors fins a convertir- los en una simple postura ideològica. La comunitat internacional està disposada a fer el que fa uns anys era impensable: legitimar genocidis i apartheids, simplement etiquetant la víctima com a culpable”.
La defensora dels drets humans coneix bé del que parla. Aquests dies ha rebut una cridada avisant-la que una de les seves biblioteques clandestines, que la seva entitat manté a Kabul per tal que les dones puguin aprendre a llegir i escriure, ha estat descoberta amb l’acusació de ser un centre de prostitució. Relata que mentre vivia aquesta situació i “havia d’actuar ràpidament per protegir l’equip, abans que la tragèdia fos irreversible”, gairebé de manera simultània, a un canal de televisió del país, afirmava que “les dones afganeses no tenen cap limitació ni dret vetat”. Ghulam denuncia la manipulació que s’està produint amb la informació que surt del país i que desemboca en el punt on s’ha arribat actualment
Finalment, conclou que “Si normalitzem aquestes vulneracions dels drets humans, acabarem negant-les, esborrant-les de la memòria col·lectiva i convertint-les en simples anècdotes. Si triem viure en un món on els drets humans són opcionals, estem triant viure en un món monstruós. I aquest monstre, que avui devora les dones afganeses, demà us devorarà a vosaltres, els que preferiu fer vídeos, piulades i notícies falses per legitimar atrocitats a canvi d’interaccions digitals. No podem callar. Perquè callar és ser còmplice. I la complicitat, avui, mata”.
