Predico al bell mig del desert. Estic tip del desvergonyiment general que impera, al ram de la premsa, amb aquesta moda inventada. També ens fan beure a galet al sector audiovisual incomplint la prohibició d'inserir publicitat en els informatius. La norma hi és. Tanmateix tothom se la passa pel clatell i no es respecta. El "quid" rau a vendre's a una gran empresa, a canvi de força diners.
Sense anar més lluny, aquest proppassat diumenge, El País, La Vanguardia, El Mundo, ABC i La Razón, etcètera. No he pogut contrastar més mitjans que s'hagin sumat al "festival". De ben segur que hi són. De la mà de la marca AUDI, campi qui pugui ! Feta la llei, feta la trampa. Un altre dia, ho serà qualsevol altra marca de cotxes, Telefònica, MediaMarkt o Déu sap qui. Et profanen la intimitat personal, sense donar-te l'opció de poder-los engegar a dida.
No és el primer cop que en parlo. M'he pres la molèstia de criticar l´engany adreçant correus electrònics als "defensors del lector" de periòdics, mostrant la meva queixa formal de rebuig a la mala praxi. En el contingut i to de llurs respostes, s'hi pot afegir el greuge que alguns ni tan sols et contesten. La queixa els incomoda. Prou saben que estan "offside". Semblen entitats financeres que trepitgen els drets de la seva clientela, passant olímpicament de tot. Es creuen per damunt del bé i del mal. Acaben llençant pilotes fora, esbandint-se qualsevol responsabilitat. Cedeixen olímpicament a la submissió fidel al "capo" que els té contractats a sou. Quins pebrots !
Quan estudiava periodisme a la UAB, a la dècada dels 70, em van imbuir la idea que les lleis eren de "compliment obligat". Per què en aquest cas, però, tot Déu es fa l´orni ?
Tenen potser fins i tot el vist-i-plau --per "real decret"-- del govern espanyol ? Quin cúmul de despropòsits ! Saben que pixen fora de test, S'entesten a mofar-se del personal. No sé si riure o plorar. La "solució" no passa per "fer com aquell que baixa d'Arbeca". Falsos i més falsos ! Ens prenen el pèl, tractant-nos de babaus.... I jo no em llepo el dit. Ja va essent hora de dir prou. De fer valdre els drets dels consumidors, en els dos casos concrets que he citat: portades falses en els diaris i spots publicitaris als programes informatius de TV.
