Avui fa 2 anys que ens va deixar. Un autor incomparable i nuclear. Sempre anava a l’essència, amb to i caire genials. És clar que abans havia baixat a l’era, no com els polítics, que només cerquen «xuclar càmera» per a no dir ben bé res. A aquest espècimen li diria allò de «qui presum, fa fum».
Assolir la fita de més de 12.000 columnes i promitjar un llibre publicat per cada any de vida diu molt en favor d'ell.
Autor de la lletra de l’himne de ‘la culerada’, cofundador de la ‘Nova Cançó’, creador de l’Editorial ‘La Campana’ i membre actiu dels ‘Setze Jutges’, ens deixà un llegat immens, tot ell embolcallat per la crítica social d'un estil planer i suggerent. Es feia estimar per un munt de perfils: prosaic, original, real i inconformista. Cada dia afinava el seu llapis perspicaç per ficar el nas en temes sorgits del no-res.
La llarga durada del seu pas pel nostre món acredita un arrelament al terrer. Bon escriptor, destacat tertulià i gran persona, per damunt d’altres mirades. La dolcesa penetrant de la seva mirada esdevenia com la prova del cotó fluix: no enganya. L'encís peculiar del seu bagatge ens esperona per bastir un futur molt millor. Ja cal que tots tibem del seu mestratge. Amic Josep M.ª, fes senderisme per l’eternitat!
La fondària del gran Espinàs
