El coneixement no s'assoleix per art de màgia. Complir anys no aporta saviesa per si sol. Cal conrear la cultura, en un sentit ben ampli.
Recordant companys de classe i abeurant tots d'una mateixa font, no tots han desenvolupat un nivell intel·lectual similar. Més aviat en tinc present algun d'endarrerit. Tampoc no constava que agafés mai un llibre ni s'informés amb la premsa.
Les persones d'edat semblant poden tenir vivències i interessos ben diferents que els menen a acumular una saviesa ben diversa, no sempre equiparable. Els anys complerts ens aporten memòria i experiència. "Anys i panys" és l'evolució de l'expressió "anys i afanys". Una altra forma d'insistir en l'esforç com a base essencial de l'aprenentatge.
Sovint, els llibres que ens hagin acompanyat al llarg de la vida modularan el nostre intel·lecte. La saviesa acumulada vindria a ésser un punt intermedi de tres variables (edat, experiència i aprenentatge). Cal saber-la compartir, traient-la enfora perquè llueixi i pugui esdevenir gairebé la nostra carta de presentació. Sempre, això sí, des de la discreció humil de no mirar ningú amb supèrbia.
El costumari català és ric en sentències que avalen l'eix d'aquest entrellat que he triat avui: "El savi sap que no sap... El ximple tot ho té al cap / El savi no diu tot el què pensa, però sí que pensa tot el què diu / En l'home savi les riqueses són esclaves. En el neci, mestresses / El savi sempre va carregat de riqueses / Si t'arribes a jutjar bé, ets un autèntic savi / L'home savi crea més oportunitats que les que troba".
En l'època vacacional, disposant de més temps de lleure, ja cal no perdre de vista aquest criteri! Igual com alimentem el cos, és evident que hem de fer el mateix amb l'esperit.
