Viure amb una malaltia crònica és una lluita diària que la majoria no pot entendre. Per aquells que la sofreixen vull que sàpiguen que la seva resiliència, la seva valentia i la seva capacitat per a continuar endavant són admirables.
És normal sentir tristesa, frustració o cansament, però no hem de permetre que aquests sentiments ens defineixin. Som molt més que la malaltia. Som persones amb somnis, passions, alegries i la increïble capacitat de trobar bellesa i voluntat fins i tot en els dies més difícils. Per tant, recordar que la fortalesa no es troba només en la lluita, sinó en la capacitat d'aixecar-se una vegada i una altra. Donem-nos permís per a descansar, per a cuidar-nos i per a celebrar cada petita victòria.
Cada dia que t'aixeques, cada somriure que comparteixes, cada moment que gaudeixes és un acte de valentia i un triomf. No estàs sol en això, encara que a vegades ho puguis creure. I la teva vida, malgrat els desafiaments, està plena de valor i significat.
No val la pena comparar-se amb els altres. El nostre camí és nostre i només nostre. Com caminar-ho, la forma en què gestionem la nostra salut, la nostra energia i les nostres emocions és una classe magistral de fortalesa. Som guerrers silenciosos, lliurant batalles que ningú més veu, i això ens fa increïblement poderosos. Acceptar els nostres límits, i descobrir una nova vida, és part de la pròpia vida.
.- Aquest és un article d'en Juan juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.com
Malaties cròniques i malalts
