Viure en una illa implica una dependència constant del transport aeri. Per a milers de ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, agafar un avió no és una opció, sinó una necessitat quotidiana: per estudiar, per treballar, per rebre atenció mèdica o simplement per mantenir el vincle amb la família. Tanmateix, els elevats costos dels bitllets, la falta de connexions òptimes i una gestió centralitzada allunyada de la realitat insular converteixen aquesta necessitat en un repte constant.
Les nostres infraestructures aèries continuen essent gestionades des de Madrid. Això vol dir que la porta principal d’entrada i sortida de les nostres illes no està en mans de qui les habita i les viu. El resultat? Una gestió desconnectada de la realitat insular, que prioritza els interessos econòmics estatals per damunt del benestar dels residents i la sostenibilitat del nostre territori.
Només el 2024, més de 47 milions de passatgers varen passar pels aeroports balears. Aquesta xifra impressionant és també un indicador alarmant: estam saturats. L’estacionalitat turística, el col·lapse dels serveis, la destrucció del territori i l’encariment de la vida estan estretament relacionats amb una política aeroportuària que fomenta la massificació sense límits. I tot això, sense que les institucions balears puguin decidir quants vols s’autoritzen, en quines condicions o amb quin impacte.
És evident que cal un canvi profund. La proposta de llei que presentam des d’Ara Més (Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa) va en aquesta direcció. Apostam per transferir la titularitat i les competències dels aeroports de Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet. I proposam fer-ho mitjançant la creació d’un nou ens: l’Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears.
Aquest organisme hauria de tenir capacitat real de decisió, amb participació del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars i de l’Estat, però amb una mirada arrelada en la realitat d’aquí. Una eina que ens permeti coordinar la política aeroportuària amb la política turística i territorial, establir límits de vols, lluitar contra l’oferta turística descontrolada i garantir una mobilitat assequible per a residents, especialment en temporada alta.
Aquesta llei no és una reivindicació simbòlica. És una passa cap a la sobirania efectiva. Parlam de gestionar des d’aquí allò que ens afecta de manera directa. Parlam de responsabilitat, de sostenibilitat i de justícia. No demanam cap privilegi: exigim el dret de decidir sobre el nostre futur.
Si no gestionam nosaltres mateixos els nostres aeroports, qui ho farà pensant en el bé comú i no en l’explotació econòmica sense límits? És hora de tenir la clau de ca nostra. Perquè només així podrem protegir el que som i garantir un futur digne per a la gent d’aquestes illes.
Noemí Garcia
Secretària d’Organització de Més per Menor
Volem tenir les claus de ca nostra
