Aquests són els anomenats centres d’acció. Els anticiclons són les àrees amb aire més pesant. Això significa que té tendència a més estàtica, sense grans moviments verticals ni horitzontals. La pressió considerada normal és de 1.013 hPa. Pressions superiors són considerades com a zones d’anticicló. Les borrasques, en canvi, són àrees l’aire no pesa tant, és més lleuger. Com més avall dels 1.013 hPa, són més potents.
Hi ha àrees al planeta on sovintegen anticiclons i a on sovintegen les borrasques o depressions.
Un dels més coneguts per nosaltres és l’anticicló de les Açores i que forma part d’un dels cinturons planetaris d’anticiclons que es troben a latituds semblants. Ens acostuma a afectar de forma més intensa en època hivernal, tot i que també en altres mesos de l’any. A l’hemisferi sud, el seu germà bessó, però amb gir dels vents en sentit contrari a les agulles del rellotge, és l’anticicló de Santa Helena. Al voltant de l’anticicló de les Açores, hi bufen els alisis. Són vents que, des de l’època dels descobriments, es coneixen. Calia trobar-los per inflar les veles i poder navegar. Són els “trade winds” o vents del comerç.
Les borrasques o depressions porten tot el contrari. Els vents poden ser forts i anar acompanyats de precipitacions. La borrasca d’Islàndia és la més important del centre i nord d’Europa, però a casa nostra tenen importància la borrasca del Golf de Càdis i, sobretot la borrasca del Golf de Gènova. Aquesta darrera és la causant de les tramuntanes i mestrals que ens afecten sovint a moltes comarques de Catalunya. La presència força continuada d’aquesta Tramuntana al Cap de Creus, al Cap de Cervera a la Catalunya Nord o al Golf de Lleó està relacionada amb la gran freqüència d’aquest mínim de pressió, sobretot en època hivernal. Un estudi dels anys cinquanta fet pel servei meteorològic britànic va arribar a la conclusió que, en època hivernal, el Golf de Gènova és l’àrea ciclogenètica número 1 del Planeta!! És a dir en llenguatge entenedor, que el Golf de Gènova és a l’hivern el punt del planeta en què es detecta el nombre més gran de mínims de pressió. Què no vol dir de grans i profundes borrasques, sinó només mínims de pressió que, a recer dels Alps creen una circulació molt continuada de vents del nord i nord-oest a la zona.
Arreu del món n’hi ha d’altres, com us deia, seguint cinturons latitudinals. Anticiclons com el de Hawai, el de l’Índic o el Pacífic sud són dels més coneguts, però també els àrtics i antàrtics. De borrasques, potser una de les més conegudes és la de Sonora a Mèxic o, al voltant de l’anticicló àrtic, llisca la borrasca de les Illes Baffin cap al nord-est de Sibèria.
.- Aquest és un article d'en Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia
Anticiclons i borrasques (i d'on ve la tramuntana)
