S'acompleixen avui 63 anys de la mort de na Marilyn Monroe, la rossa més famosa del món del cinema. Malgrat la seva anomenada, la seva vida privada sempre es gronxava farcida d'un munt d'insatisfaccions. Per això, en un principi, es va parlar de suïcidi com a causa del seu prematur adéu. Alguns biògrafs, però, en tenen dubtes. Han seguit emfatitzant en el bon estat anímic de l'actriu. La seva gran il·lusió mentre arranjava la casa dels seus somnis podria contraindicar el suïcidi com a causa de mort. A més, moltes teories especulatives segueixen insinuant la probable involucració de la família Kennedy en l'entorn del seu traspàs.
El 1999 va aparèixer com la 6a actriu femenina més important de la història en les llistes que elabora l'American Film Institute. No endebades ha estat objecte de nombroses imitacions per part de celebrities de Hollywood com Jayne Mansfield, Anna Nicole Smith o la pròpia Madonna. L'any 1973, Elton John li dedicà la cançó Candle in the Wind (Espelma al vent), que he volgut triar com a títol del meu article.
El seu veritable nom era Norma Jean Baker. Tothom la coneixia, emperò, com a Marilyn: la rossa més famosa del món del cinema. El sex symbol més llampant de la seva generació i un mite per a la resta. Arribà a protagonitzar 22 films, sempre amb un estil entre captivador i seductor. Tanmateix, la seva vida fou una tragèdia. El seu gran malson radicava en l'insomni… Quan li va arribar el final, la matinada del 5 d'agost de 1962, als 36 anys, fou per culpa d'una sobredosi de pastilles per dormir. Suïcidi, negligència, desesperació o potser algun altre motiu tèrbol tancat en fals? «Chi lo sa!»
