L’elecció del nou Sant Pare m’ha causat molt bones vibracions. Poc o molt, és de la meva "lleva"... De fet, té quatre anys menys que jo. En aquest sentit, és el vuitè Papa que he conegut en vida. En circumstàncies normals, dubto molt que n’arribi a veure cap més, abans de dir adéu a aquest món. En les seves primeres declaracions com a pontífex, explicava que la tria del nom de "Lleó" té a veure amb el record d’en Lleó XIII, autor de l’encíclica Rerum novarum: allí abordà la qüestió social durant la primera revolució industrial. De ben segur que el seu primer viatge fora del Vaticà probablement palesarà un segell antibèl·lic, en favor de la pau al món. Tot plegat en un entorn actual amb reptes enfocats a una nova revolució industrial i uns trets novells relacionats amb l’esclat de la intel·ligència artificial.
Gosaria dir, doncs, que som davant d’un Papa totalment empeltat en el concepte del famós aggiornamento. Un senyal d’adaptació plena als temps moderns, parit fa 60 anys, en la cloenda del Concili Vaticà II. Ja es veurà. En tot cas, referiré alguns punts associats al llegat dels altres Papes que van escollir el seu mateix nom. Em permeto remarcar detalls associats a alguns d’ells:
• Sant Lleó I (del segle V) va convèncer Atila per tal que no destruís Roma.
• Lleó II —també sant— va precedir Lleó III, que coronà Carlemany com a emperador, el dia de Nadal de l’any 800: data de naixement del Sacre Imperi romano-germànic.
• Lleó IV va fortificar la capital romana per evitar nous atacs sarraïns (d’on nasqué el terme "muralles lleonianes").
• Lleó VII va afavorir el moviment de Cluny, per combatre la corrupció al si de l’Església.
• Durant el mandat d’en Lleó IX, es va produir el "Cisma d’Orient" (separació de les esglésies catòlica i ortodoxa). No oblidem, ací, la setmana que celebrem —cada any, del 18 al 25 de gener— des de 1908. Fou el Pare Paul Wattson qui va fer-ne la proposta: una data amb gran simbolisme, en escaure’s entre les festes de la Càtedra de Sant Pere i la Conversió de Sant Pau.
• Lleó X, membre de la família Mèdici, va patrocinar la "Capella Sixtina", seu dels conclaves. També va excomunicar Martí Luter, per iniciar la "Reforma protestant".
• Lleó XI tan sols va durar 27 dies. Si fa no fa com el Papa Joan Pau I (amb 33 jorns), l’any 1978: l’any dels 3 Papes (Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II).
• Lleó XII va ésser molt conservador i precedí al seu homònim Lleó XIII, citat abans. Un gran defensor de la justícia social i els drets humans, com sembla inspirar-nos el Papa Prevost. No és gens d’estrany, per tant, que —en general— hagi caigut rebé en tots els àmbits.
Abans de cloure l’article, tenint en compte la forta laïcitat del món actual, deixeu-me expressar un sentiment: el meu ferm desig d’un pontificat llarg, ferm i amb fondària potent. Si més no, a fi i efecte d’assolir millores reals/plausibles en aquesta mena de vall de llàgrimes que ens toca viure. Encara que pugui semblar una quimera, tant de bo que es redueixin les bretxes existents entre el "primer" món i els altres estrats que, dissortadament, no conclouen al "tercer". Somiar és de franc. Per què no?
Que Déu —més ben dit, "el de l’àtic" per no ofendre els agnòstics— li atorgui salut, seny, visió de la jugada, empenta i rauxa per afrontar tots aquells avenços i millores que la humanitat necessita!
