"A l’estiu, tota cuca viu / a l’estiu, per l’ombra, i, a l’hivern, pel sol, aigua d’estiu, xirriu, xirriu / La perdiu xiula i canta dins del niu / el sol viu i fa dibuixos sobre el riu”. La paremiologia ens ofereix un ventall ampli de dites molt escaients.
N’hi ha un munt més per a afegir: “Cuca d’estiu, mentre té sol, fa la viu-viu / d’amoretes no es veiu a l’estiu ni de mal govern a l’hivern / del sol de l’hivern i dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu / a l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment / a l’estiu, tavernera. A l’hivern, forn / qui maldiu de l’estiu, no sap el què diu / si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara. I a l’estiu, d’esquena / la pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred...”
En tenim per a triar i remenar. Amb totes elles, espero enlairar l’estat d’ànim dels lectors. La cantarella del canvi climàtic no sembla agafar força ni sacseja prou el cervell d’aquells que duen les regnes d’un món cada cop més desgavellat. Fa de mal dir, tot i que ja ens ho trobarem, tots plegats, tard o d’hora !
D’una manera o altra, l’estiu hauria de ser una bona època per afrontar tot allò que no hem pogut cloure durant el curs. “Juny comença l’estiu: tot riu i tot viu”. És moment ben adient per recuperar el bon hàbit de llegir, fent per reviure noves experiències: retrobar-nos amb vells amics, compartir diàlegs sucosos i profunds. Aprendre a dosificar el consum dropo de continguts audiovisuals d’una qualitat prou esquifida i dubtosa.
La mesura del temps perdut tontament ens hauria de remoure la ment. En aquesta tessitura, trobo que hi ha un darrer parell de refranys, molt adients: “A l’estiu, la formiga surt del niu / Qui a l’estiu de la seva joventut dropeja, a l’hivern de la vida famoleja”.
Contràriament a aquesta actitud, encara et topes amb gent que oblida una idea bàsica: “La peresa és la mare de la pobresa”. D’aquesta, em preocupa l’econòmica, malgrat que em fa por i em neguiteja molt més la intel·lectual. A veure si aprofitem l’estiu de forma efectiva, doncs !
