Vull agrair i molt a Nando (Pallasso Puffy), un amic que cada dia m'envia una imatge i unes paraules per WhatsApp. Una d'elles era un camí de terra ample. Envoltat de vegetació, no es veu el final del camí perquè fa corba i està ple d'arbres. Aquesta foto acompanyava el següent escrit: “De vegades no ens cal un nou camí, sinó una nova manera de caminar”.
Com cada dia m'envia una foto i un ” bon dia” al matí i el mateix a la nit acompanyat d'un “bona nit”. Tinc un munt d'elles, però aquesta en concret és una de les quals m'ha fet reflexionar molt.
La meva vida ha canviat tant, que no he parat de buscar un nou camí. I aquesta frase m'ha donat per a pensar que tal vegada és cert. No necessito un nou camí.Si no una nova manera de caminar.
En la vida solem caminar alhora més d'un camí. A diferents velocitats i amb diferents temps d'ús. Certament, alguns d'aquests camins s'abandonen, per falta de temps o per canvis de la vida i apareixen uns altres. Tal vegada només haig de mirar com caminar i seguir ara un sol camí dels quals vaig obrir en el seu moment o simplement vaig tancar per falta de temps.
Mil gràcies, Nando, per aquest missatge i altres que deixo aquí per si serveixen a unes altres persones. “A vegades les coses més petites ocupen un lloc immens en el nostre cor” “Recorda que: cada vegada que somrius, s'esborra una tristesa i s'il·lumina una esperança”. Seguiu-lo a Instagram sr_puffy.
.- Aquest és un article d'en Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.
Nou camí...
