Passo de tots els polítics. Estic avorrit i tip amb les seves «homilies», farcides sempre de parafernàlia i teatralitat. Em preocupa la falsedat del president del govern, qüestionant el paper del poder judicial. Més concretament perquè ha gosat posar l'ull sobre 2 membres del seu entorn més íntim (esposa i germà)... En un to cregut i xulesc, ha plantificat fins i tot que no té cap problema en governar sense haver-se aprovat els pressupostos. Aferrat a la trona de la Moncloa, s'ajuda del seu homònim Salvador Illa per muntar el paripé de l'encontre amb la rèmora del «Messies de Waterloo».
Com a justificació del canvi de criteri, es queda tan ample: va i proclama que «el diàleg és el motor de la democràcia». Per què no li recorda aquesta cita al Sánchez? No oblidem que set anys enrere, el propi Illa va retreure a Quim Torra que es posava a les ordres d'un pròfug de la justícia, anant a Bèlgica. Es pot ésser més fals?
Les hemeroteques esdevenen la prova del cotó fluix pels polítics. Prou cinisme! Convé no perdre de vista que el Tribunal de la UE tampoc no valida la legalitat de la llei d’amnistia.
Ara correm-hi tots! En aquest cas, és evident que el diàleg els importa ben bé un rave. Queda clar que el quid de la qüestió rau en què necessiten mel·lifluament els vots de JUNTS, l'antiga «Conveniència».
