A internet trobareu moltes entrades que fan referència a un estudi que va realitzar aquest japonès sobre l'aigua. Afirmava que els pensaments, oracions, les paraules i els sons afectaven l'aigua a la qual es dirigien aquests actes. I que les imatges obtingudes en els cristalls de gel d'aquestes aigües reflectien aquestes accions.
Mostra unes fotografies i certament hi ha una gran diferència en les fotos d'aquelles aigües que van rebre pensaments positius de les quals els van rebre negatius. Ell reconeix que, encara que ara la ciència no accepta els seus estudis, tal vegada en anys pròxims es podran demostrar.
D'altra banda, també hi ha científics investigant si les freqüències i vibracions de la música poden estimular el moviment de les molècules de l'aigua en les plantes, el que afectaria les plantes en el seu creixement, entre altres coses.
No sé si podem fer cas de totes aquestes coses o no. Però sí que la ciència diu que entre el 50 i el 70% del pes del nostre cos és aigua.
Dit això, tal vegada val la pena reflexionar sobre com ens parlem a nosaltres mateixos i quins missatges i freqüències enviem al nostre cos. Crec que no hi ha evidències científiques sobre aquest tema, a excepció de quina part del nostre cos és aigua. Però igual que els coneixements han anat evolucionant gràcies a la ciència, qui s'atreveix a dir que com a mínim aquestes reflexions no poden tenir part de veritat.
Masaru Emoto
