El passat setembre, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua feia pública la preocupant situació de les reserves d’aigua de Menorca en el mes d’agost. Amb un 34% de recursos disponibles, es tracta del nivell més baix enregistrat històricament en les reserves de l’illa. A això cal afegir els problemes que s’arrosseguen des de fa temps, com ara les pèrdues per fuites d’aigua en les xarxes municipals i la contaminació dels aqüífers per la infiltració de nitrats i la intrusió marina. Encara que els pròxims anys hidrològics fossin pròdigs en pluges ―la qual cosa està per veure en un escenari de canvi climàtic, amb precipitacions cada vegada més irregulars―, difícilment es revertirà una situació tan delicada a mitjà termini.
En realitat, ara patim les conseqüències de molts d’anys d’inacció dels ajuntaments, el Consell Insular i el Govern, en els respectius àmbits competencials, així com la falta de consciència ciutadana sobre la gravetat del problema.
El Cercle d’Economia de Menorca fa molts anys que crida l’atenció sobre la problemàtica de la gestió de l’aigua. Així, el 24 de gener de 2014 la nostra entitat celebrà una jornada sobre aquest tema en la qual es van presentar sis ponències a cura d’especialistes en els respectius àmbits de coneixement.
Quatre mesos més tard, el Cercle publicà una nota d’opinió en la qual, entre altres coses, s’afirmava que «actualment ja necessitam recursos addicionals per a substituir els que estan contaminats, però encara en necessitarem més quan es produeixi un cicle sec o, a més llarg termini, es concreti l’amenaça del canvi climàtic», per concloure que era necessari:
a) Planificar, construir i explotar les infraestructures adequades per a la dessalació d’aigua de la mar i la regeneració d’aigües residuals.
b) Constituir comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies a l’aqüífer d’Albaida i a cadascun dels sectors del de Migjorn.
c) Impulsar la creació d’un consorci d’àmbit insular per a la gestió dels abastaments públics municipals.
És lamentable constatar que hagin passat més de deu anys des de la celebració d’aquella jornada i la publicació de la primera nota d’opinió del Cercle d’Economia sense que puguem mencionar cap realització destacable en les línies d’actuació apuntades. Pel que fa a la constitució de comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies i a la creació d’un consorci per a l’abastament públic municipal a escala insular, no s’ha fet res.
Quant a planificar, construir i explotar les infraestructures adequades per a la dessalació d’aigua de mar i la regeneració i aprofitament d’aigües residuals, molt poca cosa. Cal apuntar l’anunci, per part del Govern, de la seva voluntat de construir una dessaladora d’aigua del mar en el sector de llevant de l’illa.
Des del Cercle d’Economia de Menorca volem aixecar la nostra veu per demanar, als ajuntaments de l’illa, al Consell Insular i al Govern de les Illes Balears que, en els seus respectius àmbits competencials, activin totes les actuacions que estiguin al seu abast per a: a) Millorar la situació de les reserves d’aigua en els aqüífers; b) Garantir els abastiments urbans i c) Afavorir la disponibilitat d’aigua per a usos agropecuaris. I per assolir això, consideram imprescindible i urgent que s’adoptin les mesures següents:
- Construir, per a l’abastament urbà, plantes dessaladores d’aigua del mar a més de les instal·lacions convenient per a conduir l’aigua produïda fins als dipòsits municipals capçaleres de xarxes de distribució. I, paral·lelament, clausurar pous municipals la suma d’extraccions d’aigües subterrànies dels quals sigui igual al de la planta dessaladora en servei.
- Destinar a usos agropecuaris aigües residuals urbanes regenerades, construint a tal efecte les instal·lacions complementàries adients de les actuals estacions depuradores i les xarxes de distribució convenients. Així, cal deixar d’extreure aigües subterrànies amb destinació a tals usos amb els mateixos cabals de les aigües que s’utilitzin.
- Millorarelscol·lectorsd’aigüesresidualsenzoneslitoralsperevitarl’entrada d’aigua de mar i inspeccionar, controlar i, és el cas, sancionar, els possibles vessaments a les xarxes de clavegueram de substàncies i productes prohibits d’acord amb l’annex 4 de la normativa del Pla Hidrològic vigent.
- Definir un pla per a la regeneració i l’aprofitament d’aigües residuals (RAAR) amb destinació a usos agropecuaris, urbans i industrials i per a la recàrrega artificial d’aqüífers, i la creació de barreres contra la intrusió marina.
- Localitzar i penalitzar pous no autoritzats, bombes d’extracció d’aigua col·locades a major profunditat de l’autoritzada, cabals de bombeig superiors als autoritzats, usos d’aigua diferents dels autoritzats i qualsevol altre incompliment de les condicions establertes en les corresponents concessions i autoritzacions.
- Controlar els grans consumidors, vigilant que no se superin els límits establerts en les seves concessions i autoritzacions i que facin un ús racional de l’aigua (per exemple, no regar en les hores de major insolació) i incentivar millores en l’eficiència dels usos i la seva circularitat, especialment en indústries, hotels i complexos turístics.
- Establir tarifes per al consum urbà d’aigua fortament progressives. A tal efecte, l’Administració hauria de disposar d’un cens de grans consumidors per poder aplicar així correctament la política de preus.
- Realitzar campanyes realistes i eficaces de conscienciació ciutadana per difondre la situació alarmant dels aqüífers i amb l’objectiu d’afavorir la reducció de les demandes unitàries.
- Mancomunar o consorciar a escala insular els abastaments d’aigua en alta i els de depuració i regeneració d’aigües residuals, per a una major eficiència tècnica del servei i una millor planificació en l’obtenció i utilització de l’aigua.
- Afavorir la constitució i el bon funcionament de comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies a l’aqüífer d’Albaida i en cadascun dels tres sectors administratius de l’aqüífer des Migjorn per a millorar la gestió de l’aigua en col·laboració amb els serveis de l’Administració competent.
En conclusió, la gestió sostenible dels recursos hídrics a Menorca exigeix la implementació d’estratègies integrals i coordinades, orientades tant a assegurar el subministrament com a la reutilització eficient i el control estricte de l’aigua. Assolir aquest objectiu requereix la col·laboració institucional i el compromís dels diferents agents socials i econòmics, orientant tots els esforços cap a un aprofitament responsable i sostenible del recurs, en benefici de la societat actual i de les generacions futures.
Per això, cal que les administracions responsables es posin immediatament mans a l’obra. No podem esperar que la situació esdevengui irreversible.
