Aclaparat

Dissabte passat vaig presentar dos llibres alhora en la Llibreria Casellas. Com em vaig sentir? Aclaparat. La quantitat d'emocions es divertien en el meu cos, anaven i venien en diferents estats de força i ànim.
Por en iniciar la presentació. El desassossec de si ho faria bé. La calor i les paraules del president editor del diari La Mañana. La gratitud per tots els assistents. L'honor que em demanessin signar els llibres. La felicitat de veure que hi havia persones que compraven tres i quatre d'ells. L'esperança que els agradi i ho gaudeixin una vegada llegit. El cansament propi del meu moment actual. Massa emocions i sensacions alhora.
Quan et sentis així, la meva recomanació és que no prenguis decisions mai en aquests moments, per bones o dolentes que semblin. Deixa que les sensacions continuïn circulant pel teu interior. Gaudeix de les bones i sofreix les difícils el més estoicament possible. Quan puguis, queda't una estona sol i descansa de tot aquest soroll produït per les sensacions.
Després somriu, sigues feliç i torna al teu dia a dia al més aviat possible. D'aquesta manera tot es tranquil·litzarà: el bo continuarà sent bo sense aclaparar-te, i el no favorable ja no t’ho semblarà tant. No sempre podrem controlar totes les emocions que ens ataquin de sobte, ni tampoc és bo intentar dominar-les al complet. És bo sentir-les, deixar-les fluir i que passin per reflexionar posteriorment sobre el seu sentit.