Acabem d'encetar l'estiu. En aquesta conjuntura, vull fer un seguit de precisions, totes elles orientades, poc o molt, a desllindar un seguit de suposats lligams establerts entre tradició històrico-popular i memòria religiosa «rebuscada». En cap cas, però, pretenc polemitzar el més mínim:
- Nadal era la festa del solstici d'hivern, un culte pagà. Es celebrava la fi de l'escurçament de les nits i el triomf del «Déu sol», amb l'allargament dels dies. Fou al segle IV dC que es començà a commemorar el naixement de Jesús.
- El primer de gener (on els catòlics festegen el nom de Jesús) coincidia amb la festa pagana de Cap d'Any.
- El 6 de gener es commemorava la festa de la llum, que —a Occident— esdevingué l'Epifania (festa dels Reis d'Orient).
- Pasqua s'escau el primer diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera. Molt abans, els egipcis recordaven l'entrada d'Osiris a la lluna.
- Sant Joan (24 de juny) lliga amb el solstici d'estiu, un dels dies centrals de les religions paganes. Dia del culte al Déu sol, Ra. La celebració cristiana també s'inicià al segle IV.
- La Mare de Déu d'agost (el dia 15) no fou dogma fins a l'any 1950. En canvi, a l'antiga Grècia i a Roma tenia sentit demanar a la deessa Àrtemis que allunyés les tempestes que malmetien la collita.
- La vigília del primer de novembre coincidia amb una festa celta (Samhain), que marcava la fi de l'estiu i el pas al fred i la foscor. Per contra, a Roma no es començà a festejar fins a l'albada del segle VII. L'endemà, quan recordem els fidels difunts, hem d’acceptar que les cultures prehistòriques ja pretenien apaivagar els seus morts, perquè creien que vagaven per la terra abans de trobar un repòs etern.
En cloure l'article, desitjo als lectors una molt feliç revetlla i un millor estiu.
